Xàtiva

      Xàtiva és un municipi de la  Comunitat Valenciana situat al sud de la província de València, entre les conques del riu Albaida i del seu afluent el Cànyoles, en el seu terme té un perímetre molt desigual i, en canvi, fora del seu terme compta amb diversos enclavaments territorials com el Realengo, el qual destaca per la seua extensió. El terme municipal de Xàtiva es troba dividit en quatre barris i/o pedanies, Anhuir, El Realengo, Sorio i Torre Lloris

      Històricament va ser una de les poblacions més importants del Regne de València, rivalitzant amb València i Oriola. La ciutat va ser fundada pels ibers, va créixer pel que fa a importància en les èpoques grega i fenícia, durant l'Imperi Romà es va denominar Saetabis (probablement del nom iber Saiti); va ser una important posició estratègica usada com a nus de comunicacions; durant l'època visigoda els seus bisbes van assistir als concilis de Toledo. Durant l'època musulmana seu nom va passar a ser Medina Xateba, pertanyent a Toledo, després Còrdova, Almeria, Dénia, Múrcia i València. Durant la Guerra de Successió va patir setge i atac de tropes borbòniques sota les ordres de Felip V. Va ser el lloc de residència dels papes Calixt III i Alexandre VI, de la família dels Borja; allà també van nàixer el pintor Josep de Ribera "El Espanyoleto", el sant San Francesc de Borja, i l'inventor de la taquigrafia i de la ploma estilogràfica Francesc de Paula Martí; a més, es conserva un important patrimoni artístic, una gran tradició musical i pintoresca.

      El clima és mediterrani, encara que per la seua posició allunyada de la costa i entre valls posseïx estius més calorosos que en altres parts de la Comunitat Valenciana.

      A nivell gastronòmic destaquen l'arròs al forn, l'arnadí i la monjàvena.

Monjàvena

Arròs al forn

Arnadí

Què veure a Xàtiva?

      Una de les principals coses que són admirables de visitar és la Col·legiata Basílica o Seu, un temple catedralici de tres naus, creuer i girola; un altre monument a destacar és la seua fortalesa o castell, que tot i ser d'origen ibèric i romà, la major part dels murs i torrasses que es conserven són de tècnica islàmica o d'estil gòtic, va ser utilitzat com la Presó d'Estat dels Reis de la Corona d'Aragó.

La diferència de gènere.

      El masclisme és una pseudoideologia derivada del patriarcat o cultura patriarcal que es basa en la superioritat de l'home respecte a la dona nascut per les diferències tant socials com físiques en les èpoques prehistòriques i intensificat en l'actualitat per ideologies d'extrema dreta.

      Hui en dia el masclisme està una mica més controlat i s'ha intentat igualar ambdós gèneres a nivell sociocultural, però en part ha sigut en va ja que es continuen apreciant actituds masclistes en la societat com ara la violència de gènere o el micromasclisme, el qual consisteix en petits fets que de manera inconscient infravaloren la dona, com per exemple comentaris sexistes com "ole els teus ous", que encara que no considerem que són masclistes sí que ho són.

      Malgrat els múltiples intents d'avançar del feminisme seguixen havent desigualtats però ara al contrari d'abans, hi ha desigualtats recíproques, a causa de les múltiples lleis que justifiquen la dona davant d'un home, com per exemple en el cas d'un divorci quan, per norma general, la dona, encara que hi ha casos en què està menys preparada que l'home, se sol quedar la custòdia dels fills/les filles. Tot i la diferència de gènere i la constant lluita pel feminisme, de vegades presenciem actes de conformitat tant en ambdós gèneres pel simple fet que la situació els beneficia, com per exemple quan en l'entrada d'un establiment d'oci nocturn, com les discoteques, a les dones, pel simple fet de ser dones, se'ls sol abaratir el cost de les entrades arribant a ser gratuïtes i aquestes en lloc de queixar-se per la situació i buscar la igualtat decidixen beneficiar-se.

      A part del ja conegut masclisme, hi ha un corrent menys conegut que menysprea l'home enfront de la dona, és l'anomenat hembrisme, que a diferència de la cultura patriarcal defensen la cultura matriarcal, un clar exemple d'aquestes societats són les antigues amazones a les quals eren les dones les encarregades de la caça, recol·lecció, etc. mentre que l'home s'encarregava de la família i la casa, tot el contrari que la resta de civilitzacions de l'època.