La resolució

      Un píxel és la menor unitat homogènia en color que forma part d'una imatge digital. Cada pantalla té un determinat nombre de píxels, el que determina la resolució d'aquesta pantalla, quant major siga aquest nombre de píxels, major serà la resolució de la pantalla.

      La resolució de les pantalles HD actuals van des dels 1280x720 (720p), fins als 4096×2160 (4K), passant per l'estàndard 1920x1080 (1080p) i per 2560x1440 (1440p).

      Hui dia la relació d'aspecte més utilitzada és 16:9, també coneguda com panoràmica, aquesta només és utilitzada en les resolucions 1280x720 (720p) i 1920x1080 (1080p) en pantalles HD. Abans de l'aparició de les pantalles HD l'estàndard de la relació d'aspecte era 4:3, el qual a simple vista semblava un quadrat però no arribava a ser-ho. La relació d'aspecte que s'utilitzarà en un futur serà 17:9, a causa del creixent apogeu dels televisors amb resolució 4096x2160 (4K) i, en menor mesura, 2560x1440 (1440p).

      Que una pantalla tinga una major resolució que una altra no vol dir que tinga major qualitat, ja que depèn dels ppi (de l'anglès, pixels per inch). El nombre de ppi depèn del nombre total de píxels de la pantalla juntament amb les polzades d'aquesta. Quants més píxels i menys polzades tinga la pantalla, major serà el nombre de ppi i obtindrà una major qualitat. Segons un directiu d'Apple durant el WWDC 2010, va dir que l'ull humà només és capaç de veure fins als 300ppi, tot i que també influïx la distància a la qual siga vista la pantalla, quant major és la distància, l'ull deixa de diferenciar els píxels encara que aquestos sigan de més grandària.

Pantalles

      Hi ha diversos tipus de panells, el panell CRT, ja en desús degut a la gran amplària d'aquestos tipus de pantalles ja que tenen una resolució inferior a les pantalles actuals per la separació entre cadascun dels píxels, el que donava una imatge poc nítida , el límit estava en les 37 polzades i 1024x768 píxels.

      El següent tipus de panell que es va usar va ser el de plasma, el qual permetia crear pantalles tant més primes, com amb més polzades, encara hui en dia hi ha una xicoteta quantitat de persones que seguixen utilitzant aquest tipus de panells en els seus televisors. L'inconvenient principal d'aquestos tipus de panells és que en pantalles amb grans formats patien un sobrecalfament després d'un intensiu ús del mateix. El gran avantatge que tenen és que produïxen una àmplia gamma de colors molt brillants i tenen uns negres més intensos que els CRT i els LCD.

      A causa de l'alt cost de la fabricació dels panells de plasma, i l'alt calor que emetien, es van començar a fabricar els panells LCD, molt utilitzats hui en dia junts als panells LED. Els LCD formen pantalles més primes i amb un gran nombre de píxels, tant de color com monocromàtics. Hi ha tres tecnologies de matriu activa, els panells TN, els IPS i els VA.

      Finalment, i com a tecnologia més avançada actualment tenim els panells LED, compostos per milions de díodes emissors de llum tant monocromàtics com policromàtics que al seu torn es conformen amb LEDs RGB. El conjunt de tres LEDs (roig, verd i blau) formen un píxel, que al seu torn poden estar compost per subpíxels.

Què és un ordinador?

      Un ordinador personal també anomenats PC (Personal Computer) és una eina tecnològica i personal amb la qual pots executar diferents programes amb els que pots tenir accés a informació sobre qualsevol tema i de diferents fonts i també pot utilitzar-se com a mètode d'oci o per facilitar tasques complexes relativament ràpid, com ara càlculs matemàtics o científics.

      Els ordinadors són molt utilitzats tant per l'immensa majoria de la joventut com per la dels adults.

      Cadascun d'aquests ordinadors estan compostos per una sèrie de components, més o menys potents, més o menys nous però tots els ordinadors els mateixos tipus de components: un microprocessador (nº3), un o més mòduls de memòries RAM (nº5), una o diverses targetes gràfiques (nº6), un placa base (nº2), una font d'alimentació (nº7), un disc dur (nº9) i una caixa.

      Aquests ordinadors poden tenir diferents sistemes operatius, els més comuns són: Windows, OS X i Linux. Dins de cada sistema operatiu trobem diferents tipus de versions, en el cas de Windows els més utilitzats serien: Windows 98 (1998), Windows Server (2000), Windows XP (2001), Windows Vista (2007), Windows 7 (2009) i Windows 8.x (2012). En el cas d'OS X serien: OS X 10.4 Tiger (2004), OS X 10.5 Leopard (2006), OS X 10.6 Snow Leopard (2008), OS X 10.7 Lion (2010), OS X 10.8 Mountain Lion (2012), OS X 10.9 (2013) i OS X 10.10 Yosemite (2014). En el cas de Linux podem trobar diferents distribucions pel fet que és software lliure i qualsevol persona pot agafar el codi i modificar-lo. El més utilitzats són: Ubuntu, Debian, Fedora, Linux Mint i OpenSUSE.

      En el cas d'OS X només ve preinstal · lat en ordinadors de la marca Apple, el qual és el creador d'OS X, mentres que en Windows qualsevol fabricant pot adquirir una llicència de qualsevol Windows i posar-lo preinstal·lat en els seus ordinadors, de manera que és el més comú. En el cas de Linux sol ser l'usuari el que decideix instal · lar-lo al ser gratuït i descarregable des de la seua pàgina web.